COP D'ESTAT 23F

El 23 de febrer de 1981 es va produir un fallit intent d'un cop d'Estat a Espanya. Va ser un intent de canvi de Govern "a la força" per alguns comandaments militars. L'episodi més conegut va ser l'assalt al Congrés dels Diputats dirigit per Fernando Tejero, però la mobilització no només es va quedar al Congrés, la paralització va ser a nivell nacional. L'episodi més conegut va ser l'assalt al Congrés dels Diputats dirigit per Fernando Tejero, però la mobilització no només es va quedar al Congrés, la paralització va ser a nivell nacional. Al novembre de 1978 té lloc la desarticulació de l'Operació Galàxia, un intent colpista, per la qual el seu principal responsable, Antonio Tejero, serà condemnat a set mesos de presó.

La debilitat creixent de Suárez en el si del seu propi partit, propicia la presentació de la seva dimissió com a president del Govern i d'UCD el 29 de gener de 1981, en una intervenció televisiva, després de la qual, els esdeveniments van precipitar-se. Enmig d'aquest tibant clima, es posen en marxa els processos de substitució de Suárez. El dia 10 de Febrer, Leopoldo Calvo-Sotelo és nomenat candidat a president del Govern.

En aquest enrarit escenari, el dia 18, Calvo-Sotelo presentava el seu govern, però en la votació del dia 20 no va obtenir la majoria necessària per a la investidura, pel que havia de produir-se una nova votació el dia 23, dia que triarien els colpistes per la seva temptativa de cop d'Estat. Una temptativa en la qual anaven a confluir les voluntats d'un cop dur, promogut pel capità general Jaime Milans del Bosch.

Segons el pla traçat, un grup de guàrdies civils, el seu fusell en mà, irromp a l'hemicicle del Congrés dels Diputats encapçalats pel tinent coronel Antonio Tejero. Aquest, des de la tribuna, va cridar "Quiet tothom!" A prop de dues hores després de l'assalt al Congrés dels Diputats, Juan García Carrés li va transmetre el següent al tinent coronel Tejero: La II Regió Militar (Sevilla), la III (València), la IV (Barcelona) i la V (Saragossa) s'havien revoltat i recolzaven el nomenament de Jaume Milans del Bosch com a president del Govern. Poc després li va dir que la I (Madrid) i les Capitanies Generals de Balears i de Canàries eren dubtoses.

El general Alfonso Armada formava part del pla colpista. Armada havia estat nomenat Segon Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit setmanes abans de l'assalt al Congrés i havia estat un home de confiança del rei. L'objectiu d'Armada no era acabar amb la monarquia ni amb la democràcia, sinó convertir-la en un succedani de democràcia.

.

Després de l'assalt al Congrés de Tejero i l'ocupació de València de Milans del Bosch, Armada pretenia acostar-se al rei per oferir-se com a solució i reconduir el cop a suposat benefici del país i de la Corona. Milans va cridar a Armada cap a les deu de la nit i li va proposar una variant del pla original: que Armada anés al Congrés i negociés el previst Govern d'unitat a canvi de l'alliberament dels diputats i la revocació de l'estat d'excepció de Milans del Bosch .

Alfonso Armada es va presentar al Congrés amb un doble objectiu: convèncer el tinent coronel Tejero perquè deposés la seva actitud i assumir ell mateix el paper de cap del Govern a les ordres del rei, en actitud clarament anticonstitucional. Davant la proposta d'Armada, Tejero li va respondre iradament: «El meu general: jo no he assaltat el Congrés per això». Perduda tota opció sobre la seva «solució», Armada va sortir del Palau de les Corts i va dir referint-se a Tejero: «aquest home està completament boig».

A la una i catorze minuts de la matinada del dia 24 de febrer es va emetre a través de la primera cadena de televisió un missatge del rei Joan Carles I. El rei es va dirigir a la nació per situar-se contra els colpistes, defensar la Constitució espanyola, cridar a l'ordre a les Forces Armades en la seva qualitat de Comandant en Cap i desautoritzar Milans del Bosch. A partir d'aquest moment el cop es dóna per fracassat.